DIARI PERSONAL

31/1/2011

Avui hem anat d’excursió. Jo no tenia moltes ganes perquè esta plovent. Quan hem arribat ens han comunicat que al final no aniríem i jo he exclamat: YUPI!! Però quan he arribat a classe, he vist que les taules estaven separades i he tingut un mal pressentiment... HI HAVIA UN CONTROL! En veritat era per demà i jo no me l’havia preparat. Tampoc havia escoltat a classe. Vaig posar el nom i al cap d’una hora no havia aconseguit fer res, així que ho vaig fer ràpid.


2/2/2011

Avui ens han tornat el control i no us imagineu que he tret, un -0! És la pitjor nota que he tret en la meva vida. Encara que conec un nen de la classe que ha tret un -1. És la pitjor nota perquè no ha fet res, ni ha posat el nom!!! Quan li he donat el control al meu pare m’ha dit que anés al llit i que no baixes ni per sopar. Aleshores he pensat que podia mirar la televisió però després el pare m’ha dit:

-També et quedes sense televisió durant una setmana.

He tornat a pensar que puc jugar a les consoles però el pare m’ho ha prohibit!!!


3/2/2011

Ahir va ser el dia més tonto i més horrible de la meva vida, un -0 en un control. Però avui serà molt millor. Primer per esmorzar tinc una xocolatina. A la tarda aniré al cinema a veure una pel•lícula en 3D. I per últim, demà no aniré al cole perquè marxo de viatge!!!


4/2/2011

Avui quan hem arribat a l’aeroport hem començat a buscar el nostre avió, però no estava. Teníem el vol a les 12:30h però s’ha endarrerit 3 hores i mitja. Quan hem entrat a l’avió ens han dit que anirem a la classe “business”. Jo m’he posat molt content. Ens hem assegut i en han preguntat si volíem veure una pel•lícula i jo he contestat que sí.

- Quina pel•lícula vol veure?
-Vull veure alguna una pel•lícula de James Bond.
Però la mare ha contestat:
- No aquestes pel•lícules son massa violentes.
- Si us plau... per una vegada ...
- D’acord, te la deixaré veure perquè es un dia espacial.

Jo m’he posat molt content. Quan hem arribat als Estats Units estava molt emocionat. Ja eren les 12 de la nit i quan hem arribat al l’hotel ja era la 1. Per cert, l’hotel era de 5 estrelles i era de luxe molt bo!!!


5/2/2011

Avui pel matí hem anat al bufet lliure i havia de tot.


6/2/2011

Ahir m’ho vaig passar molt be perquè vam anar a la piscina i al jacuzzi. Avui anirem a fer un volt per la ciutat i anirem a dinar!!!


10/2/2011

Avui tornarem a casa. M’ho he passat molt bé. Però quan hem anat a l’aeroport el vol havia estat cancel•lat. Jo vaig exclamar :
-Yupi!!!


14/2/2011

Ja hem tornat a casa però he tingut febre i no he podré anar al cole. Fins demà diari!

FÈLIX

Arriba Halloween!!!!

Hi havia una vegada una escola en un poble molt gran. En aquella escola també hi havia una nena una mica trapella que es deia Helena. La mestra va dir que estava arribant Halloween i que haurien de fer una obra de teatre .

A cap nen li agradava fer teatre i tothom és va posar a cridar:
- Jo no vull fer teatre! Va dir l’Albert
- Jo tampoc! Va dir l’Helena .

La professora va dir perquè callessin que al final farien dos obres si no callaven i tothom va callar de cop. Quan va arribar a casa, l’Helena li va explicar tot a la seva mare i li va dir:
- Què bé no?

A l’endemà a l’escola van decidir el paper de cadascú i sabeu què? A ella li va tocar el paper de protagonista! Va pensar que el dia que haguessin de fer l’obra faria veure que estava malalta i així no aniria a l’escola.

Van anar passant els dies però a l’Helena li seguia sense sortir. El dia va arribar i ella va decidir fer veure que estava malalta perquè encara no se sabia el paper .

Quan és va despertar va dir l’Helena:
- Mama no em trobo gens bé i em sembla que no puc anar a l’escola...
- Doncs t’hauràs de quedar a casa i no podràs fer la obra. Va dir la mare.

L’Helena és va quedar al llit i va pensar que a la nit venia la seva família i si estava malalta no podria venir ningú. És va aixecar corrents del llit i va anar cap a l’escola. No sabia el paper i quan va arribar ja estaven a punt de començar. Es va canviar corrents i va sortir a l’escenari. És va concentrar molt i al final li va sortir.

A la tarda, després de l’escola va començar a venir gent de la seva família i la seva mare va preparar el sopar. Van sopar i quant van acabar el seu oncle va mirar per la finestra i va veure un cartell que posava: “Aquesta nit túnel del terror a la plaça del poble!”.

Van decidir anar, van recollir tot i van anar cap allà. Quan van arribar van fer cua per pagar i van entrar. l’Helena estava morta de por. Primer hi havia com una presó. A mida que anaven passant, sortia algun monstre i els perseguia. Més tard un esquelet també anava darrere d’ells.

Quan és va acabar van sortir i van tornar cap a casa. Van berenar i es van acomiadar. Al cap d’una estona tothom va marxar i es van quedar els pares de l’Helena a recollir.

L’Helena és va quedar adormida. Per sort a l’endemà tenia festa. Van passar els dies i tot va tornar a la normalitat.

Paula Flor

El cementiri de por i encantat

Amb aquesta història del Junior segur que no podreu dormir a les nits!!!!!!!

Hi havia una vegada un noi que es deia Dany. El seu pare era pilot d’avions. Un dia de pluja, tot i que era molt fort i valent, va perdre el control del comandament i va tenir un accident. Van morir 126 persones.

A l’endemà va tornar el pare del Dany mort. Ràpidament el van portar a un cementiri que estava al costat de la casa on va ser enterrat. Però un mes més tard seria Halloween. Per aquesta raó van fer una festa pel pare del Dany.

Va arribar el dia i van sortir tots els morts del cementiri. En la festa tots els van veure i van intentar fugir. Era molt tard. Primer van matar l’amiga del Dany. En Dany es va amagar-se a les golfes. Va tancar la porta amb una clau. La seva mare també volia amagar-se però com estava tancada amb clau no va poder. També la van matar. Tots de la festa menys el Dany van morir.

Desprès d’un llarg temps, quan tenia 24 anys, es va casar i van tenir un fill. Cada any, per Tots Sants, portaven flors als seus amics i amigues i sobretot als seus pares. Desprès va tenir molta sort i es va convertir en un cantant famós. I així va continuar el Dany amb la seva nova vida: molt feliç i content.

FI

La castanyada i Halloween

Els nens i nenes de 5è van crear històries al taller d'escriptor relacionades amb LA CASTANYADA i HALLOWEEN. Desitgem que us agradin!

LES MENTIDES

MARIA

Ahhhhhhhh!!! - Vaig cridar morta de por. Després vaig seguir preguntant: Qui és?. En aquell moment es va obrir la porta de l’habitació, vaig enfocar la llum amb la llanterna a la porta i vaig veure que eren en Tom i la Lala.

Van passar i van veure que em queia una llàgrima per la galta i van dir tots dos a l’hora: Que et passa?.Va passar una estona i per fi vaig contestar :

- Els meus pares volen anar al poble de l’àvia.

- I que té de dolent? – es preguntaven estranyats

- Doncs que està al costat d’un bosc humit i he escoltat històries que diuen que per aquell bosc hi passeja el fantasma malvat! – vaig respondre amb por.

- Però noia no és per tant, no? – els meus amics li treien importància.

- Sí,sí, és per tant ,a part d’això, al poble només hi ha una persona que és molt i molt dolenta, com per exemple, he escoltat que va matar el seu gat perquè no va voler menjar.

- Bé, encara que diguis això, saps que hauràs d’anar, quina pena que no podem anar-hi nosaltres també!

- Ja està – vaig contestar - trucaré a la vostra mare i hi anirem tots

Els vaig trucar i em van dir que els meus amics em podien acompanyar. Pel matí,vaig començar a posar-me nerviosa per la maleta, no sabia què posar: si la camisa a ratlles ,si els texans blaus o negres... Per fi! Vaig acabar la maleta, vaig baixar al menjador i vaig veure que el Tom i la Lala ja estaven preparats. Vaig esmorzar a tota pressa i vam sortir volant.

Quan vam arribar al poble,vaig veure que totes aquelles historietes eren mentida i hi havia molta gent. Tothom estava disfressat. Era carnestoltes!!!!!!!!!!! Visca!!!!!. Aleshores vam anar amb els pares a comprar una disfressa. Quan vam sortir (amb les disfresses posades) van veure que hi hauria una festa al cementiri per la nit.

Va passar tot el dia fins que va arribar la nit, van anar a la festa misteriosa (es clar, jo morta de por perquè no m’agraden els cementiris).Vam anar-hi, era una festa divertidíssima, hi havien llaminadures i sucs. Ens ho vam passar molt bé fins la matinada, que vam anar cap a casa.

Quan va acabar la setmana, vaig adonar-me que, al cap i a la fi, havia estat divertit. Però quan estàvem a punt de marxar va venir una senyora amb un ganivet per tallar-nos el coll!! (o això creia jo). Ella ens va dir: Us oblideu el ganivet!. Ens el va donar i va tornar a casa seva i nosaltres també, tots contents!

TALLER D'ESCRIPTOR DE 5è

Aquest és un recull de les publicacions fetes pels nostres alumnes de 5è al Taller d'Escriptor.

Podeu fer-ne els vostres comentaris.

Comencem per una història d'Ibers i Gals escrita pel Guillem Flor...

Cliqueu en aquest enllaç: IBERS I GALS