La castanyada i Halloween

Els nens i nenes de 5è van crear històries al taller d'escriptor relacionades amb LA CASTANYADA i HALLOWEEN. Desitgem que us agradin!

LES MENTIDES

MARIA

Ahhhhhhhh!!! - Vaig cridar morta de por. Després vaig seguir preguntant: Qui és?. En aquell moment es va obrir la porta de l’habitació, vaig enfocar la llum amb la llanterna a la porta i vaig veure que eren en Tom i la Lala.

Van passar i van veure que em queia una llàgrima per la galta i van dir tots dos a l’hora: Que et passa?.Va passar una estona i per fi vaig contestar :

- Els meus pares volen anar al poble de l’àvia.

- I que té de dolent? – es preguntaven estranyats

- Doncs que està al costat d’un bosc humit i he escoltat històries que diuen que per aquell bosc hi passeja el fantasma malvat! – vaig respondre amb por.

- Però noia no és per tant, no? – els meus amics li treien importància.

- Sí,sí, és per tant ,a part d’això, al poble només hi ha una persona que és molt i molt dolenta, com per exemple, he escoltat que va matar el seu gat perquè no va voler menjar.

- Bé, encara que diguis això, saps que hauràs d’anar, quina pena que no podem anar-hi nosaltres també!

- Ja està – vaig contestar - trucaré a la vostra mare i hi anirem tots

Els vaig trucar i em van dir que els meus amics em podien acompanyar. Pel matí,vaig començar a posar-me nerviosa per la maleta, no sabia què posar: si la camisa a ratlles ,si els texans blaus o negres... Per fi! Vaig acabar la maleta, vaig baixar al menjador i vaig veure que el Tom i la Lala ja estaven preparats. Vaig esmorzar a tota pressa i vam sortir volant.

Quan vam arribar al poble,vaig veure que totes aquelles historietes eren mentida i hi havia molta gent. Tothom estava disfressat. Era carnestoltes!!!!!!!!!!! Visca!!!!!. Aleshores vam anar amb els pares a comprar una disfressa. Quan vam sortir (amb les disfresses posades) van veure que hi hauria una festa al cementiri per la nit.

Va passar tot el dia fins que va arribar la nit, van anar a la festa misteriosa (es clar, jo morta de por perquè no m’agraden els cementiris).Vam anar-hi, era una festa divertidíssima, hi havien llaminadures i sucs. Ens ho vam passar molt bé fins la matinada, que vam anar cap a casa.

Quan va acabar la setmana, vaig adonar-me que, al cap i a la fi, havia estat divertit. Però quan estàvem a punt de marxar va venir una senyora amb un ganivet per tallar-nos el coll!! (o això creia jo). Ella ens va dir: Us oblideu el ganivet!. Ens el va donar i va tornar a casa seva i nosaltres també, tots contents!