Avui hem acabat quatre apassionants sessions monogràfiques d'art i guerra, ens hem centrat en el quadre del Gernika. Per fer-ho ens hem basat en la deconstrucció del mateix quadre, gràcies a la partició de la unitat del quadre en diferents trossos podem analitzar millor tot el conjunt. Per entendre-ho millor hem pensat les diferències entre construcció i deconstrucció.
El projecte ha estat format per quatre sessions dirigides per en Xema, avi de l'Ían de cinquè i especialista en la matèria. Les sessions han anat repartides per una primera introducció teòrica sobre la importància de la guerra en les manifestacions artístiques al llarg de la història, dues sessions d'elaboració de la nostra tasca i una darrera per muntar l'exposició i fer un tancament sobre les nostres sensacions i valoracions de tot el projecte.
A la primera sessió vam repassar conceptes com què entenem per art, on el trobem, diferències entre regularitat i irregularitat...Vam repassar obres de totes les èpoques on podiem trobar conflictes bèl·lics: pintures rupestres a Morella, "Arquer Scita" en un plat de ceràmica grec, "Neoptólemo mata a Priam", "Batalla de Zama", "Rendición de Breda", "Las lanzas", "Whaam!!", "La noia del Globus" de Bansky... Estava clar que les guerres sempre havien estat molt present en els artistes i que, segons l'època, les obres realcen aquests esdeveniments i protagonistes o els rebutgen.
Després vam contextualitzar l'obra i ens adonàrem que Picasso ens estava explicant el sentiment de ràbia i dolor que va sentir en veure les notícies d'Espanya en el diari de Le Monde, ja que en aquell temps ell vivia a França.
Vam pensar donar la mateixa importància a totes les figures per a que cada alumne/a tingui la mateixa feina a fer i no hi hagi diferències: vam escalar les figures per donar les mateixes proporcions, es van imprimir i es van enganxar en superfícies de cartró. Vam elaborar els nostres textos expressant els sentiments que ens produïa la figura que ens havia tocat. Segons les nostres sensacions, vam escollir un sol color: evitàvem reproduir els colors reals, sinó tirar el sentiment a sobre de qui observi l'obra, tal i com es fa en moltes de les obres contemporànies.
Finalment, hi vam posar un cavallet de cartró o contrafort a darrera i avui les hem acabat exposant. La nostra valoració ha estat excepcional: hem gaudit i hem après, d'això es tractava.
Per últim, reconèixer l'esforç, dedicació i voluntarietat que ha tingut en Xema cap a nosaltres per aconseguir un producte final tan personal i motivador, moltes gràcies!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada